Pels puestus, #10: un missatge rotund

Benvolguts i benvolgudes, això és per a fer-vos saber amb fets, no paraules... (O més aviat sí, amb paraules, perquè estic escrivint. Caguml'ou, aquest Montilla és difícil fins i tot de citar!) ...que continuo amb vida i els penso en la distància, senyores i senyors. Per aquest motiu, heus aquí una nova entrada de la sèrie "pels puestus", que en aquest cas recull una expressió contundent de descontentament ciutadà cap a la benemèrita empresa, antic monopoli ara privatitzat i convertit en multinacional d'agressives polítiques en altres latituds del món llatí, i de pràctiques comercials a voltes dubtoses en dominis més nostrats.

La veritat, vista la contínua pràctica oligopolística de l'empresa en qüestió, és que el missatge no necessita més comentari, si no és que, de fet, em fa pensar en un antic president de la dita companyia, avui amb pretensions de notorietat futbolística que el fan ser candidat in pectore a la presidència del Real Madrid Club de Fútbol. Alguns comentaven ahir que n'hi havia un altre que es volia postular, un individu amb més bigoti que cervell que per un atzar de la història (un atzar, no un aznar) fou president del govern espanyol amb una proverbial capacitat per a les "reflexions fora del recipient" (cita manllevada de Les Luthiers). Es veu que el paio ha hagut de desistir perquè no tenia l'antiguitat necessària com a membre de la castissa societat. Però no passa res perquè, un cop més, "todo queda entre pupitres". Els qui paguen, però, sempre acaben essent els mateixos. Se'n vagin "a fer la mà", com diuen els germans del sud.