Three days at the races

Malgrat el seu fervor antimarxista, el PP valencià ha dedicat un homenatge als germans Marx, tot triplicant les jornades de la seua famosa pel·lícula de 1937, però substituint els cavalls per cotxes de fórmula 1 i el bon humor per prepotència. Després de signar un conveni per set anys amb Bernie Ecclestone, qui va prometre la realització del premi a la ciutat de València, únicament si el PP guanyava les eleccions, s'ha construït, a contrarellotge, un circuit urbà a la zona del port, tot i que no fa encara set anys s'havia fet un circuit tancat a la localitat de Xest. La Generalitat Valenciana va ignorar les recomanacions d'Osvaldo Canzani, del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 2007, qui alertava dels efectes contaminants de l'ozó que emeten els motors a explosió dels monoplaces en un circuit en superfície. Cap dels organitzadors ha parat atenció a les molèsties que aquesta competició haja pogut causar els veins. Abans al contrari, s'ha creat un estat d'opinió pel qual tothom es beneficiarà econòmicament de l'assumpte. A la llum de les caixes enregistradores veurem amb claredat qui ha guanyat de veres el premi, quin és l'abast de la fallida i quina és la magnitud de la tragèdia.

El xantatge és una tècnica mafiosa, però també el repartiment d'almoïna. La cleptocràcia valenciana sap molt bé com tractar la ciutadania i, el seu electorat, conscient de tot això, serà conscient també alguna vegada del pa i del circ que ha gaudit en aquests anys i la fam i la conseqüent debacle que ens espera. La fastuositat i els events faraònics sempre han segut tendències del gust de la ultradreta. Filippo Tommaso Marinetti, ideóleg del futurisme i del feixisme italià va afirmar, ja el 1909, que era més admirable un automòbil de carreres que no la Victoria de Samotràcia. Els peperos valencians no poden disimular les seues influències com no poden deixar d'intentar vendre el poble com si fos una marca comercial. Ja ho feren amb la Copa del Amèrica, el contracte de la qual amb la ciutat ha acabat precipitadament; amb Terra Mítica; amb la Ciutat de la Llum...

És per aquests casos que necessitem el petroli dels iraquians, per a què els automòbils de la F1 no deixen de fer voltes al circuit urbà, per a què els inversors no deixen de posar pasta, per a què els aficionats paguen 400 € per un seient des del qual no s'hi veu res, per a què no s'acabe el negoci... No necessitem els metges, ni els mestres, ni els serveis socials, ni les Universitats (a punt de la suspensió de pagaments, per cert) Això només el necessita qui no s'ho pot pagar. Foto : EFE