Fotut i arrimat al marge, era el que sempre contestava el tio Silvino quan li preguntaves que tal. Era un vell molt simpàtic, duïa gorra, ulleres de pasta marró, fumava en pipa. Era detectiu privat però estava jubilat. Quan em vaig assabentar, el vaig imaginar amb lupa, pistola i gavardina, projectant una ombra allargada sobre un mur de rajola vista. El seu gos es deia Marlou.
Un dia li vaig preguntar quins casos havia investigat i quins havia resolt. Jo tenia deu anys i estava entusiasmat amb els misteris resolts per professionals. No et precipites, xaval, tot el que jo he fet a la meua vida ha estat preocupar-me per assumptes de banyes; el personal paga per saber amb qui es gita la gent; no et cregues el que ix a les pel·lícules; els grans enigmes només els toquen a alguns.
En veure que m'havia decebut, va tractar de remuntar: bueno, algun cas de joc també he tingut i de glop, va dir portant-se el dit gros a la pipa, però tu eres molt menut per a comprendre'l; la clientela vol saber en què es gasten els calers els altres i se'ls gasten en putes, en timbes i en vici; molt de vici; però tu eres massa menut per a comprendre'l; lleva't del cap la idea de fer-te detectiu, s'ha d'estar penjat per dedicar-se a això; això et deixa fotut, fotut i arrimat al marge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario