.
A sabiendas que la inclusión de un video de fútbol puede provocar reacciones alérgicas y sentar un grave precedente, quiero manifestar que más que a lo deportivo obedece al fenómeno de la retrotracción.
El choque se celebró el 27 de noviembre de 1982 en el estadio Santiago Bernabéu
Aquellos de mi generación, cuando escuchéis los nombres de los jugadores en boca de un comentarista glacial como esa noche en Madrid y demasiado merengón para retransmitir, recordaréis aquellos años.
Éramos unos criajos pero algunos detalles afloran vivamente: cromos, títulos sobreimpresionados deleznables en la pantalla, frases de chavalines en el fragor de un partido de patio de colegio con el bocadillo en la mano... personalmente he vuelto a visualizar con increíble precisión la gigantesca pared que presidía el descampado resultante de la demolición de la cadena de montaje de Hispano Suiza -más tarde Enatcar- en el barrio de la Sagrera en Barcelona. Aún no sé el porqué
4 comentarios:
joooder, impresionante la salida del terreno de juego del señor García de Loza. ¡Y Quini con pelo!
Ahora, lo que más me ha gustado es esa R pixelada que aparece enooorme en la esquina superior derecha en la repetición (para los cool, Replay)
(¿quién narices es Metgod? ¿qué se hizo de él?)
Per al·lusions:
1. M'ha impressionat veure un lliure indirecte dintre de l'àrea.
2. Quins temps aquells en que es jugava amb extrems! Esteban i Carrasco m'han impressionat. Carrasco era realment bo.
3. Gran davantera: Esteban, Carrasco pels extrems, Quini pel mig, i Diego per darrera.
4. Qué guarru era Bonet.
5. Isidro, Juanito, Santillana, Juan José, Agustín...quina ràbia!!
5. Drenatge lamentable del Santiago Bernabeu (wenu, Bernabéu): "patatal", "campo pesado para la práctica del fútbol".
6. Carrasco al córner al final del partit, impagable.
7. Per últim, grans pantalonets marcapaca.
8. Flaperval, Johannes Antonius Bernardus Metgod va acabar els seus dies com a professional al Feyenoord. Actualment és calb i va amb les patilles retallades http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d0/John_Metgod_002.jpg
8. Òstia, és que han passat més de 25 anys...
Uf, un video d'aquells que remou coses, mes enlla del fet futbolistic. Els 80... De fet quan era ben petit no m'agradava gens el futbol, i fou amb Maradona que em va comencar a agradar, per aixo sempre l'he considerat el mes gran. Mes enlla que aquella fos l'epoca dels anuncis contra la droga que despres es va passar pel forro... Per cert, que Maradona tambe va tenir ma a la campanya publicitaria que va seguir l'entrada al pais de la multinacional McDonalds! En aquells temps en que els independentistes tenien per tradicio acabar les manis per sant jordi i per la diada apedregant el McDonalds del carrer Ferran amb el mitic crit "botifarra si, hamburguesa no!"...
És cert, remou més coses: també vaig tirar pedres en aquell descampat de la Pegaso de la Sagrera (Empresa Nacional de Autocamiones S.A. inaugurada pel senyor Franco, Franco, Franco)...insisteixo, fa uns 25 anys, hi anava amb el Sr. Rodríguez i també amb els Srs. Cristóbal i Jarque.
Publicar un comentario