Vestits i despullats

Valencianets i valencianetes, sembla que el nostre Molt Honorable no perdrà encara ni el seu adverbi ni el seu adjectiu oficial perquè el tribunal que el jutjava ha arxivat la causa pel pressumpte delicte de suborn. Tot això ha estat possible gràcies, sobretot, a l’amistat íntima que el lliga al president del TSJV, Juan Luís de la Rúa, un dels jutges que van decidir suspendre la investigació per manca de proves. Els amics, com els diners i els collons, estan “pa” les ocasions. Entre “presis” ja se sap: Deu els cria i ells s’ajuden. La decisió del tribunal no diu res a favor ni en contra de la inocència de Camps. Tindrem notícies de l’estat de la seua honorabilitat, quan es jutge al Tribunal Suprem, en un termini entre 8 i 12 mesos, quan tal volta els seus vestits de sastreria hagen passat de moda i el rebombori que s’ha muntat al seu voltant haja perdut intensitat. Haurà guanyat l’avantatge del temps i la impressió d’haver vençut una “primera manga”, que deia l’ABC com si els judicis foren una partida d’estrip-pòquer. A la vista tenim que aquesta decisió ben macerada a la salseta demagògica tradicional, de cara a qualsevol galeria permet treure tanta pitrera com si hagués estat absolt.

La recusació del jutge amic sobrepassava les possibilitats dels fiscals, segons les declaracions de l’oposició i per tant, la parcialitat de part del tribunal va quedar acceptada tàcitament des del principi. Amb enemics (o adversaris) d’aquest tipus no hi fan falta d’amics, però qui no vol tenir-ne un milió o més? i així “más fuerte poder cantar”. És el raonament que fa el PSOE valencià des de ja fa massa temps.Per sort, un advocat ha presentat una denúncia d'aquest fet davant del CGPJ.

Vosaltres, que sabeu més de política que jo, podreu dir-me si és veritat que en les democràcies exemplars, els polítics honestos dimiteixen quan la més lleu sospita pesa sobre els seus lloms. A mi ja se m’ha oblidat aquesta pràctica. No recorde cap dimissió ni tan sols per l’accident de la línia 1 del metro a la qual moriren més de quaranta persones, com tampoc recorde la visita del president a la zona del sinistre. I ara que el “jambo” tenia unes ganes “loques” de declarar, ha enviat un DVD als mitjans de comunicació per evitar preguntes incòmodes. El president Camps cada dia s’assembla més a un holograma com els que apareixien als films de ciència-ficció de sèrie Z en els anys 70. El que encara no sabem és si aquest holograma és molt o poc honorable.