"Pels puestus" #1: primeres impressions de l'Àfrica austral

Fa cinc hores que sóc a Windhoek, per tant això no és res més que el que es pot dir a cop calent en termes de primeres impressions, mentre escric contemplant la panoràmica que podeu veure a la foto. El "Klein Windhoek"... Res d'especial més enllà de les casetes i la tanca, que donen una idea de la zona on sóc, on puc anar a peu al complex de NNUU...

Només arribar a Johannesbourg, on ja sentia la caloreta després de vuit mesos d'hivern, busco el camí per als passatgers en trànsit. Hi ha un control de seguretat, on un senyor m'acull amb un somriure d'orella a orella i dient "how are you doing?". Res a veure amb les cares de pomes agres i els lladrucs de París. Benvingut de nou a l'Àfrica, minyó...

I Namibia... Aeroport arregladet, "in the middle of nowhere", a quaranta quilòmetres de Windhoek. Paisatge estepari molt verd, molt més del que m'esperava -sí, tot just s'acaba l'estació de pluges-. Muntanyes al voltant. Carreteres en bon estat i poc concorregudes, paradís dels turistes de safari.

Windhoek? Fins ara només he tornat a la meva pràctica habitual de sociòleg de pa sucat amb oli: visita al supermercat. I entre això i el que veig pels carrers... Aquest és un indret... estrany. Molt estrany. Tal com m'havien dit, no sembla Àfrica. L'espai, a Klein Windhoek, és més americà que africà. Els noms dels carrers en alemany. Molt de cotxe car conduït per blancs (grangers? diamanters?). Pel camí una botiga de modelisme (!!!), i una altra de superfície considerable dedicada... a les mascotes, animals domèstics. Zona rica. Al supermercat tots els productes de consum que us pugueu imaginar, molt de menjar preparat, una barreja de referències anglosaxones, alemanyes i neerlandeses, clientela blanca dins de tots els matisos del blanc, i la gent que treballa, invariablement llevat de comptades excepcions als comerços adjacents, de pell negra.

A hores d'ara ja m'he cruspit un mango com feia anys -ai las, aquests no es troben a Europa...-, i he començat la investigació sobre els vins sudafricans, que prometen. Tot això mentre em refaig del llarg viatge i em preparo per demà, a les vuit del matí...