És veritat,
m'encantaria afluixar
fins l'útim cargol
del vostre engranatge.
Però, penseu que
les vostres intencions
encara són pitjors.
A mi se'm veu:
evolucionar dintre
de la gravetat,
sagnar vivament
per les ferides,
sentir créixer
la gespa,
buscar amagatalls,
caure,
posar-me nerviós,
eixir corrents.
No necessàriament
en aquest ordre.
A vosaltres,
no tant.
Amb aquella
vestimenta
que feu servir
no podem
ni intuir
la vostra
nou.
Encara que
de sobres
coneguem
quins malsons
us desvetllen.
És veritat,
ho reconec,
m'encantaria afluixar
fins l'útim cargol
del vostre engranatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario