Follons

La seqüència dels fets és molt lògica: durant d'una onada de fred polar, els estudiants d'un institut es llencen al carrer per a protestar perquè a les aules passen un fred insoportable; fan una manifestació, arriba la policia i els casca per combatre el fred; l'endemà fan una més gran i la poli torna a repartir mandobles, perquè el govern, en una clara aposta per les energies renovables, no troba una manera més barata d'apujar la temperatura de les aules.
El que resulta ilògic és acusar les manifestacions de violentes, afirmar que els joves són l'enemic, argumentar que tot és un muntatge de l'oposició. Amb el que sabem, després de Hessel, després de Twitter, després de Gürtel, no ens poden insuflar aquestes mentides des de cap tribuna, des de cap escó, des de cap plató d'informatius. Continua la línia que passà pel Cabanyal, per Natzaret, per Benimaclet (als carnavals de fa uns anys) i pel 15-M, també. A València els follons els han muntat des de fa temps els commandaments de les forces de seguretat. Impagable, encara que corregida, la frase del recent estrenat, Ministre de l'Interior: "estamos para controlar excesos y no para excedernos en el control". Contradictori, ¿no?
La imatge dels llibres contra les porres és emocionant (més encara vista des de l'exili). Amb tot el que té d'ingenua, resulta molt plàstica per representar la situació d'una ciutat que d'ací a no res, farà fogueres per celebrar la primavera. Amb el caos tradicional i les invitacions restringides, els falleros més folloneros podran tallar carrers i fer escàndol a l'escalfor de la traca més absurda. No seran reprimits. Caldrà aleshores, tornar a amagar els llibres i procurar que no caiguen a les flames. Com a armes de combat, tenen un efecte molt eficaç, però, innegablement, prou més lent que qualsevol altra i una vulnerabilitat major, sobretot si ajuntem els oratges freds amb les tendències incendiàries.