sábado, 25 de julio de 2009

Contarella de la militant universal

Em digueren que els havien contat que la recordaven
cridant a les manifestacions,
suant als marges de la carretera,
murmurant el pla de fuga a l'orella de les companyes,
corrents davant el bou,
enraonant aspectes compromesos de la teoria política a la tertúlia del casino,
tocant a l'acordió un antic himne de guerra,
recitant cançons de poetes desterrats,
escribint pintades als murs de les eglèsies,
incitant a la vaga a les portes de les fàbriques,
treballant al tall dels camps de samfrà,
llegint en veu alta novel·les i discursos,
banyant-se nua al riu,
regant les buganvil·lies i els geranis,
besant els xiquets a les galtes,
donant de menjar als gats,
mai sola,
sempre lliure.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Bella Ciao és una cançó maca, però que s'enganxa com la xafogor de BCN... Ara no me la trec del cap.