"Pels puestus" #2: aquest cap de setmana tot Àfrica mira cap a Zimbabwe

I ho fan particularment els seus veïns, entre els que es compta el país on visc des de fa dos dies. El president Robert Mugabe (que té un carrer a Windhoek, igual que altres grans figures de la lluita contra el colonialisme), aspira a la reelecció. I per primer cop des de 1980 té una oposició amb possibilitats d'impedir que se surti amb la seva. Això arriba després d'una victòria que ja fou contestada l'any 2002. Des d'aleshores el país viu una greu crisi econòmica que els economistes occidentals atribueixen sobretot a la desinversió agrària causada per polítiques de redistribució de la propietat de la terra de caràcter confiscatori -qualificades de racistes per la premsa més benpensant-. No obstant, tal com passa amb altres caps d'estat, en Mugabe continua essent molt popular arreu d'Àfrica fruit de la seva lluita política en moments molt compromesos. Des de Namíbia es mira la seva política entre el recel dels uns, el menyspreu dels altres i l'enveja dels de més enllà. En qualsevol cas, el cambrer de Zimbabwe que em donava conversa ahir al vespre mentre sopava ho té tant clar com una legió dels seus compatriotes: ha votat amb els peus fugint d'una situació ben galdosa. I té clar que si no hi ha una majoria clara (més del 51% a la primera volta), ningú no sap què passarà.

En qualsevol cas a Zimbabwe em tocarà anar-hi d'aquí a un mes, i espero aprofitar el temps que em queda i el que vindrà per a aprendre'n més. I sigui com sigui això serà una altra història. O, dit en blogoparla, una altra entrada...

PS: pinzellades susceptibles de convertir-se en noves entrades:

-l'immens plaer de començar el dia amb un deliciós suc de mango;

-el cabernet-sauvignon més que remarcable que degusto mentre escric aquestes línies;

-avui m'he colat a un funeral d'estat, s'ha mort un dels pares de la pàtria;

-ahir vaig nedar una estona, l'aigua estava tan clorada que no ho podia sobreviure ni un bacteri blindat;

-per primer cop a l'Àfrica, m'han pres per ianqui. Bé, de fet tampoc és tan greu, la pregunta més estranya que m'han fet mai en aquest aspecte fou si era japonès...;

-no tinc problemes amb l'idioma, però sí amb el to de veu. NO ELS SENTO!