Torno al careto després d'una absència de mesos per a comentar un cop més una foto insòlita vista pels puestus, en aquest cas a la UNESCO. Gran oportunitat. Lloguer d'una habitació de 2 (dos) metres quadrats pel més que mòdic preu de 800 Euros al mes. Entre el VII i XV arrondissement, una de les zones més exclusives de París. Una ganga, vaja...
Corria l'any 2005 quan l'aleshores ministra de Vivenda del govern central, María Antonia Trujillo, proposà la construcció de vivendes de 30 metres quadrats -mentre ella es construia un despatx que en feia 77-, com a mesura transitòria per a possibilitar l'accés dels joves a la vivenda. Aquell anunci va donar lloc a una polèmica que potser convindria revisitar en aquest moment vista la crisi i el pet relatiu que ha fet la bombolla immobiliària. Però això seria una altra entrada.
Aquí el que interessa és de saber si l'anterior ministra tenia informació sobre ofertes com la de la foto, que farien que els seus 30 metres quadrats es convertissin en un autèntic palau. Sigui com sigui, això us pot donar una idea de la situació del mercat immobiliari -en particular pel que fa al lloguer- a la ciutat de París, una de les més cotitzades del món. Per als qui ja s'estiguin imaginant exercicis de gimnàstica -com els proposats per aquell imbècil, el director general de Ryanair, que va insinuar que es podria viatjar en avió dempeus. Valent poca-vergonya que es fa publicitat a base de proposar collonades com ara cobrar per a fer servir el lavabo a bord, o a base d'usurpar la imatge de personatges públics-, o si ja penseu en el que es pot comprar a Ikea per a un espai com aquest, o si penseu en que el proper pas serà donar la mida dels pisos en metres cúbics, us aclareixo el següent: el misteri consisteix en què la Loi Carrez, que normativitza el tema dels lloguers a França, exigeix que el còmput del metratge no comprengui els espais sota sostres baixos. Així doncs, ens trobem davant del lloguer d'una mansarda que deu fer una mica més de dos metres, només que té el sostre força baix.
Encara i així, 800 Euros per una habitació us dóna una idea de com està el mercat...
M'has fet recordar aquells reportatges de quan jo era petita que parlaven de llits-nínxol a Japó, i pensàvem: "hala, que sonats!". Doncs vés: Occident mira cap a Orient i l'imita. En el pitjor que els podia imitar, tot sigui dit... 800 €! La mare que els va parir! Ebi Tempura.
ResponderEliminarEn aquest cas és molt útil posar un tros de belcro al sostre per posar la vaixella, les sabates i les taules de güinfinsur :-)
ResponderEliminarOstres Trenka, de poc se'm passa comentar-te: quina brutalitat!!!
ResponderEliminarPetons
Martukein