Em digueren que els havien contat que la recordaven
cridant a les manifestacions,
suant als marges de la carretera,
murmurant el pla de fuga a l'orella de les companyes,
corrents davant el bou,
enraonant aspectes compromesos de la teoria política a la tertúlia del casino,
tocant a l'acordió un antic himne de guerra,
recitant cançons de poetes desterrats,
escribint pintades als murs de les eglèsies,
incitant a la vaga a les portes de les fàbriques,
treballant al tall dels camps de samfrà,
llegint en veu alta novel·les i discursos,
banyant-se nua al riu,
regant les buganvil·lies i els geranis,
besant els xiquets a les galtes,
donant de menjar als gats,
mai sola,
sempre lliure.
Bella Ciao és una cançó maca, però que s'enganxa com la xafogor de BCN... Ara no me la trec del cap.
ResponderEliminar